Avoid boring people
James D. Watson
És trist no aconseguir la màxima que proclames al títol, però he de reconèixer que el llibre té massa xafarderia pseudo-científica que se m'ha fet pesada. Watson explica la seva biografia científica amb tots els ets i uts. Quan parla de gent que coneixes, fa gràcia saber-ne alguna anècdota, però surten tants i tants noms que al final ja t'és igual si va anar a sopar a casa d'un o de l'altre, o si volia lligar amb aquesta o aquella noia. Sí, sembla que Watson anava una mica calent abans de casar-se amb una estudiant de dinou anys, més de vint més jove que ell. Però no vull entrar en xafarderies...
La veritat és que, pels que hem seguit una carrera acadèmica, té moments molt interessants, perquè tots ens hem preguntat què passa pel cap d'un premi Nobel, i com va arribar on va arribar. A més al final de cada capítol hi ha una llista de consells que ell dona per cada etapa professional de la seva vida: doctorat, post-doc, cap de grup, director d'institut, etc. Potser això és el millor de llibre, els he trobat aguts i molt instructius.
Així que, per no avorrir-vos, ho deixo aquí!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola!
ResponEliminaFa temps vaig llegir un article sobre el James Watson i aquest llibre. Em van cridar l'atenció el nom del llibre i el fet de que Watson aplicava la metodologia científica (suposadament) a temes tabús, com les diferències entre les races. Total, vaig pensar que seria un bon llibre per adquirir. Gràcies al teu article ara veig que si no em vull avorrir, hauria de evitar aquest llibre i gastar-me els diners en un altre cosa...