dimecres, 22 de desembre del 2010

Macro-economia a l'abast de tothom

Mil millones de Mejillones
Fernando Trias de Bes i Toni Batllori
Com a obra literària no és gran cosa. Com a teoria econòmica no és gaire profund. Però es llegeix ràpid i fa gràcia.
Imagineu Zapatero, Pujol, Berlusconi, de la Vega,... perduts en una illa on només es pot comerciar amb aigua, cocos i camaleons. Han de crear un sistema econòmic des de zero, ajudats per aparicions d'Adam Smith i altres grans economistes, i es troben amb els problemes típics d'inflació, devaluació de la moneda, exportacions i importacions, inclús de bombolles immobiliàries. Tot tractat de forma força còmica. Si no fos per això, seria tan trivialment avorrit com el Who stole my cheese? (Per cert, aquest gran best-seller té l'honor de ser dels llibres més dolents que he llegit mai. Mal escrit i defensant durant pàgines i pàgines la simple idea que per avançar econòmicament no et pots estancar.)
Els dibuixos de Toni Batllori (que dibuixa també a La Vanguardia) també li donen un toc graciós.
Recomanat a economistes que es vulguin distreure i a no-economistes que vulguin aprendre... no, a no-economistes que també es vulguin distreure. Gaire tampoc no aprendran!

diumenge, 12 de desembre del 2010

Brevíssim manual de comunicació verbal

L´illa dels 5 fars
Ferran Ramon-Cortés (www.ferranramoncortés.com)

Recupero lectures d’aquests últims mesos de silenci a l’e-llegit… un llibre molt curt, que no em va emocionar (de fet, em va irritar una mica i tot!) però que no deixa de transmetre un missatge útil. Si heu de fer alguna presentació davant d’una audiència, potser us compensa dedicar una horeta a llegir L’illa dels 5 fars de Ferran Ramon-Cortés. En el fons, ve a dir que una bona presentació ha de:
  • transmetre un únic missatge
  • explicar el missatge de forma interessant (l´autor insisteix que això s´aconsegueix a través d’un relat, d'una història… però a mi aquest punt és el que em trontolla més)
  • adaptar el discurs i el llenguatge a l´audiència
  • convidar en lloc de convèncer
I ens fa entendre que el que importa realment no és el que diguem, sinó el que entén la gent