A Short History of Nearly Everything
Bill Bryson
He llegit alguns llibres de Bill Bryson i sempre els he trobat molt distrets. Em va encuriosir que ara s'atrevís amb una història de la ciència sense haver escrit mai divulgació científica. Reconec que no en surt mal parat per ser una tasca tan ambiciosa!
Ell llibre descriu des d'una perspectiva històrica el coneixement que tenim de la matèria, la vida, el planeta Terra, l'Univers i quatre coses més.. Uf! I s'entén bé, no és gens tècnic. A vegades se centra una mica massa en la vida personal dels científics més que en la seva obra. Sobretot, per explicar-ne curiositats i excentricitats. Realment quedem com una mica llunàtics...
El text també insisteix molt en tot allò que encara no se sap. De vegades costa de creure els grans forats que encara queden en el coneixement. D'altres, però, també pot donar l'impressió que no s'ha avançat gaire, cosa que tampoc no seria correcte.
Ah! Jo tinc la edició il·lustrada, que te moltes imatges molt interessants, tot i que la fa poc pràctica per llegir a l'autobús. El problema és que el text és el mateix en totes les edicions, de manera que no treu el profit de poder fer referència a les il·lustracions.
dijous, 30 de setembre del 2010
dijous, 16 de setembre del 2010
Dissonància Cognitiva
Mistakes were made (but not by me)
Carol Tavris i Elliot Aronson
No us penseu que aquest és un llibre per aprendre a carregar la culpa als altres, al contrari. Però tampoc no és un llibre d'auto-ajuda.
La dissonància cognitiva té lloc quan actuem de forma contradictòria al que creiem. Sovint ho fem conscientment, i busquem raons per justificar-nos. Però el que diu aquesta teoria psicològica, és que inconscientment canviarem una mica el que creiem per resoldre el conflicte.
Un exemple: si ens donen diners per dir una mentida, tradicionalment es pensava que a qui més es pagava, més es creuria la mentida, perquè tindria més estímul per convèncer-se. Passa just al contrari, perquè qui més diners rep pot justificar-se pensant que ho fa per diners, i qui menys en rep, té un conflicte més greu, perquè diu una mentida amb poca recompensa, i se la creu més , insisteixo inconscientment.
Aquest exemple és un estudi de laboratori, però hi ha moltes situacions en que aquest procés fora del nostre control ens porta a agreujar la situació. Conflictes de parella, en els que cada cop busquem més raons per justificar sentir-nos ofesos o atacats (i no al contrari!); o casos de corrupció política, en el que una petita relliscada, ens porta a justificar-la i a veure menys greu el següent petit pas que ens enfonsa una mica més en la corrupció.
El llibre tracta en diferents capítols aquests temes i d'altres, com els conflictes bèl·lics, casos jurídics, temes laborals, etc. Tot i que té un caire de divulgació científica és molt amè i els casos que planteja son interessants perquè sovint ens hi veiem reflectits. Sí, a vegades fa posar-se una mica vermell...
Carol Tavris i Elliot Aronson
No us penseu que aquest és un llibre per aprendre a carregar la culpa als altres, al contrari. Però tampoc no és un llibre d'auto-ajuda.
La dissonància cognitiva té lloc quan actuem de forma contradictòria al que creiem. Sovint ho fem conscientment, i busquem raons per justificar-nos. Però el que diu aquesta teoria psicològica, és que inconscientment canviarem una mica el que creiem per resoldre el conflicte.
Un exemple: si ens donen diners per dir una mentida, tradicionalment es pensava que a qui més es pagava, més es creuria la mentida, perquè tindria més estímul per convèncer-se. Passa just al contrari, perquè qui més diners rep pot justificar-se pensant que ho fa per diners, i qui menys en rep, té un conflicte més greu, perquè diu una mentida amb poca recompensa, i se la creu més , insisteixo inconscientment.
Aquest exemple és un estudi de laboratori, però hi ha moltes situacions en que aquest procés fora del nostre control ens porta a agreujar la situació. Conflictes de parella, en els que cada cop busquem més raons per justificar sentir-nos ofesos o atacats (i no al contrari!); o casos de corrupció política, en el que una petita relliscada, ens porta a justificar-la i a veure menys greu el següent petit pas que ens enfonsa una mica més en la corrupció.
El llibre tracta en diferents capítols aquests temes i d'altres, com els conflictes bèl·lics, casos jurídics, temes laborals, etc. Tot i que té un caire de divulgació científica és molt amè i els casos que planteja son interessants perquè sovint ens hi veiem reflectits. Sí, a vegades fa posar-se una mica vermell...
diumenge, 12 de setembre del 2010
El "tots i totes" és només la punta de l'iceberg...
Ridículament correcte.
El perill totalitari de la correcció política.
Anthony Browne.
Títol original: The Retreat of Reason.
Vaig escollir el llibre, tot i no haver-ne sentit a parlar mai ni conèixer-ne l'autor, perquè em va atreure el títol i perquè el prologuista, Salvador Cardús, per a mi és un cert segell de qualitat. Com que no vaig parar massa atenció al subtítol, bàsicament m'esperava una reflexió coherent i revel.ladora sobre el sentit que té contorsionar la llengua amb noms i frases carregoses per tal que ningú se senti exclòs. És a dir, esperava una reflexió sobre un fenomen bàsicament sociolingüístic.
Ja amb el pròleg, però, vaig adonar-me que la correcció política és un fenomen molt ampli, que va molt més enllà de la inconveniència lingüística, i que està perillosament arrelat a la societat occidental. Si llegiu el llibre, cosa que us recomano, hi trobareu una reflexió entenc que acurada i ben argumentada de fins a quin punt molts dels problemes actuals als Estats Units i Europa occidental vénen donats per la por de dir certes coses i d'encarar-se amb fets que no són els que emocionalment estem preparats per acceptar públicament.
La veritat és que no havia llegit el títol original fins ara, que l'he buscat per posar-lo aquí. I en fer-ho m'he quedat gratament sorpresa, perquè és aquesta exactament la idea principal que m'enduc del llibre: avui en dia, tal i com s'aplica, la correcció política és equivalent a la retirada del raonament. És a dir, equivalent a no pensar, a no qüestionar-se, a no debatre, a no argumentar amb lògica i a partir de fets. A tancar la porta a la descoberta de la veritat. Es diu aviat.
El perill totalitari de la correcció política.
Anthony Browne.
Títol original: The Retreat of Reason.
Vaig escollir el llibre, tot i no haver-ne sentit a parlar mai ni conèixer-ne l'autor, perquè em va atreure el títol i perquè el prologuista, Salvador Cardús, per a mi és un cert segell de qualitat. Com que no vaig parar massa atenció al subtítol, bàsicament m'esperava una reflexió coherent i revel.ladora sobre el sentit que té contorsionar la llengua amb noms i frases carregoses per tal que ningú se senti exclòs. És a dir, esperava una reflexió sobre un fenomen bàsicament sociolingüístic.
Ja amb el pròleg, però, vaig adonar-me que la correcció política és un fenomen molt ampli, que va molt més enllà de la inconveniència lingüística, i que està perillosament arrelat a la societat occidental. Si llegiu el llibre, cosa que us recomano, hi trobareu una reflexió entenc que acurada i ben argumentada de fins a quin punt molts dels problemes actuals als Estats Units i Europa occidental vénen donats per la por de dir certes coses i d'encarar-se amb fets que no són els que emocionalment estem preparats per acceptar públicament.
La veritat és que no havia llegit el títol original fins ara, que l'he buscat per posar-lo aquí. I en fer-ho m'he quedat gratament sorpresa, perquè és aquesta exactament la idea principal que m'enduc del llibre: avui en dia, tal i com s'aplica, la correcció política és equivalent a la retirada del raonament. És a dir, equivalent a no pensar, a no qüestionar-se, a no debatre, a no argumentar amb lògica i a partir de fets. A tancar la porta a la descoberta de la veritat. Es diu aviat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)