A favor del gust

Contra la desnudez

Oscar Tusquets Blanca

Llegir l’ arquitecte Oscar Tusquets sempre ha estat un plaer. He llegit quatre dels seus assajos i amb aquest he tornat a gaudir, també amb l'art com tema central. “Contra la desnudez” és una crítica i una reivindicació del nu. Les imatges que ens imposen , sovint massa grollerament en la publicitat, el cinema i la TV, contraposades a la mirada de l’ artista que és el mediador de la nostra pròpia mirada. Aparentment és això el que desenvolupa l’autor, però el llibre va més enllà, i a part que és una interessant classe d’art (comenta més de 200 obres), és sobretot un assaig de “filosofia de l’art”.

Tusquets , amb fluïdesa, va fent el seu discurs; amb exemples de pintors, escultors i fotògrafs . Als que critica, com a Spencer Tunick i les seves fotos de multituds nues en llocs públics. O elogia, com a Robert Mappelthorpe fotògraf provocador i arriscat que va trencar motllos.

L'estil Tusquets, si es pogués posar en una fórmula seria ; “informació” + “opinió personal “+ “coses que m'han passat” partit per “no em tallo un pèl” multiplicat per “un t'ho dic planerament”. T’ensenya l'obra , la comenta , la contextualitza i li serveix per exposar les seves valoracions al llarg dels diferents capítols. El nu, la invenció de la bellesa del cos humà, la representació al llarg de l’historia d’algunes parts del cos. També tracta de les que han estat un problema representar-les. Johaness Vermeer i els seus fascinants i preciosos quadres en els que no hi ha cap dona que ensenyi els seus cabells; totes porten elegantment o amb gràcia, tocats, mocadors o barrets......perquè serà?

Menú degustació de psicologia

Forty studies that changed psychology
Roger R. Hock
Sabíeu que alguns animals tenen por a les alçades des del naixement i d'altres no? Voleu conèixer l'eficàcia de diferents tractament psicològics? Sou conscients de com enganya la memòria? I el millor de tots: sabríeu tornar supersticiosos uns coloms?
Tots aquests, i molts d'altres, son els treballs explicats en aquest llibre, avenços que han canviat la manera d'entendre com funciona el nostre cervell.
Que el tema és apassionant, crec que no us n'he de convèncer, però l'estil del llibre ja és una altra cosa... Cada treball està discutit d'una forma molt acadèmica, i tot i que no té dificultats per ser entès, sí que, a vegades, es fa una mica feixuc. La part bona és que teniu accés a la descripció detallada dels experiments i els resultats, de manera que no cal cap acte de fe per creure's les conclusions dels treballs.
Molt recomanat per tothom qui té cervell, però no per just abans d'anar a dormir!

Finalment un best-seller

Els homes que no estimaven les dones
Stieg Larsson
Sí, tothom l'ha llegit, però per què ningú no gosa fer-ne la ressenya? Doncs és difícil dir coses que no hagueu sentit ja. No us penseu, per mi, és dels millors best-sellers que he llegit últimament. Dit això, fa dies que el vaig llegir i ja no el recordo gaire... tampoc no és un llibre que et marqui profundament.
Així que aprofito per comentar-vos la pel·lícula (Millenium) que vam veure després d'haver llegit el llibre. Segueix molt l'argument del llibre, i trobo que els caràcters no estan malament, però te n'adones de la simplicitat d'explicar una història en un parell d'hores. A la pel·lícula tot és tan lineal, que, et dius "això no pot passar així". I realment veus que el llibre té un tempo molt més interessant. Vaja, que entre els dos, us recomano el llibre, que dura més que el llargmetratge, però manté bastant la tensió.

PD. No puc evitar pensar si aquest home cobrava comissió d'Apple, perquè hi ha algunes descripcions d'alguns ibooks tan tècnicament acurades, que semblen un catàleg d'una botiga d'informàtica. Per fer una novel·la realista, cal precisar la freqüencial del processador de l'ordinador que es compra un dels personatges?