E pur si muove!

Religion and Science

Bertrand Russell

Que difícil que m'és fer aquesta ressenya! Sento el pes de la responsabilitat de fer un resum d'un llibre tan ple de contingut i d'un gran filòsof del segle XX. És un llibre amb idees profundes, però escrit amb molta claredat.

Russell repassa temes essencials del coneixement, com són la visió de l'univers, de la ment humana, de la biologia... i en mostra les visions, les aportacions i les controvèrsies de la ciència i de la teologia _en la major part de casos, la cristina. Russell es centra en els desenvolupaments a partir del Renaixement, el moment del naixement del mètode científic, i en aquest sentit el llibre té una component històrica important. Perquè no només el coneixement científic ha canviat, la teologia ho ha fet molt més!

Malgrat que ben aviat es pot veure que Russell es mostra un partidari obert del mètode científic, el llibre es recomanable a creients i no creients. De fet, els creients d'avui en dia (a casa nostra com a mínim) tenen una visió tan difusa de la teologia que veuran els conflictes exposats com una cosa del passat. Per tant, és bo recordar i reflexionar sobre aquella gent que ha estat excomunicada, encarcerada o cremada per difondre idees que ara semblen obvies, populars o, fins i tot, innocents. Tant als creients com als increients. Ai si els teòlegs del segle XIX poguessin aixecar el cap!

Estratègic estratosfèric

L'art de la guerra
Sun Tzu (versió de Thomas Cleary)
"Un exèrcit victoriós guanya primer i lluita després; un exèrcit vençut lluita primer i intenta guanyar després". Escrit en forma d'aforismes a l'estil oriental ja fa més de dos mil anys, aquest clàssic entre els clàssics sobre estratègia segueix essent totalment vigent avui en dia. Farien bé els nostres polítics de llegir-lo en profunditat si algun dia volen canviar la trista realitat actual de Catalunya. Més ben dit, farien bé d'entendre'l, però suposo que això ja és demanar massa.

Per a aquelles ments occidentals tirant a racionals a qui sovint les màximes orientals els resulten incomprensibles, per no dir que directament els sonen a collonades, els comentaris de Thomas Cleary els seran d'una gran ajuda. Parlo per experiència. Per altra banda, i com sempre que es llegeix un clàssic, hom es queda amb la sensació que com a individus i societat estem molt més aprop del principi del camí que no pas del final, sigui quin sigui aquest.

Finalment, dir que és més útil per passejar per la vida qualsevol de les pàgines de l'Art de la Guerra que tots els manuals d'autoajuda que tant abunden en algunes llibreries i botigues ECOxupiguais de la nostra ciutat.

N'hi ha per matar l'autor!

100 maneres de descobrir un crim
Moises Peñalver
Perquè no digueu que sempre estic recomanant llibres, ja anticipo que aquest llibre no m'ha agradat gaire. Gens, siguem sincers. Ni tan sols l'he acabat... I això que el vaig començar amb ganes, perquè tot i que no sóc fan del CSI, trobo que conèixer els mètodes de la policia sempre té el seu cuquet.
Realment, però, el llibre està escrit amb poca gràcia, i encara que hi ha alguna informació interessant, no hi aprofundeix gens. De manera que no va gaire més enllà del CSI, ni tampoc no és més entretingut.
Em queda el dubte sobre si tots els "100 maneres de..." tenen la mateixa qualitat. No sé si trobaré 100 maneres de descobrir-ho...

Vivim en un estat laïc... de debo?

Probablement un anunci que no et deixa indiferent,
Agnès Riba

Vaig comprar-me el llibre amb poca convicció, més aviat per donar ressò a la campanya que pel contingut... i me'l he acabat llegint en quatre dies. No és pas que sigui brillant ni molt profund, però tracta varis temes lligats a la laïcitat i l'ateisme que em semblen interessants. El text gira al voltant de la campanya del "bus ateu", la seva motivació, i la resposta que va succitar.

No és tracta d'un llibre per profunditzar en perquè alguns (molts!) humans creuen en un déu, buscant les causes històriques o filosòfiques. Per a això són molt millors els llibres de Dennet, Russell o Dawkins. Però aquest llibre té una cosa diferent: està escrit per una catalana al 2009, i per tant relecteix l'entorn social més proper a nosaltres. En aquest sentit, m'ha semblat interessant la descripció de la relació esglésa-estat i en especial del finançament de l'església. També cal destacar les respostes del personatges públics i dels medis de comunicació. Tot plegat fa relfexionar sobre la imatge i el poder social dels creients i dels increients, i qüestionar-ne l'status quo.

Crec que és un llibre molt recomanable per a tothom, més i tot per a creients que per increients, perquè destaca la situació i voluntat dels increients en la nostra societat, que ben sovint són ignorats... A més té un to molt reconciliador i no busca gens la cofrontació. En realitat, en varis aspectes l'he trobat massa innocent, ja que a vegades cal saber veure que hi ha postures que son irreconciliables o excloents i per tant, mereixen, o, com a mínim, poden, ser criticades (amb respecte).

Vaja, que, si la campanya us va semblar encertada, us el recomano. I si la campanya us va semblar provocativa, ofensiva, o fora de lloc, encara us el recomano més. Entendreu la motivació de fons, i, el que és més important, potser ajudeu a "sortir de l'armari" a algun ateu.