Murakami, algú m'ho explica?

Sputnik, mi amor.
El salze cec i la dona adormida.

Haruki Murakami

A la llibreria, veig el nom de Murakami i em sona. Algú me'n deu haver parlat. O potser és arxifamós i a mi només em sona. A la contraportada de "El salze cec i la dona adormida" hi llegeixo que és "una obra mestra construïda a partir de petites perles que són les vint-i-quatre narracions que conté". Promet. Fullejo el llibre, descobreixo bocins de perles que m'agraden. Me'l compro.

Els primers contes em desconcerten. M'enganxen, m'intriguen, gaudeixo de frases i imatges... però quan arribo al final, em quedo amb cara de doble interrogant en negreta. Tornem-hi, un altre conte i un altre, i sempre la mateixa sensació al final. En arribar a alguna de les pàgines de tres nombres decideixo, convencuda, que sí, que m'agrada. Però el desconcert continua.

Comento el desconcert amb un amic i em passa una novel.la: "Sputnik, mi amor". La comenco, m'enganxa. Continuo, m'enganxa. Bocins de perles per aquí i per allà. Però al cap d'unes pàgines, tornem a topar amb el desconcert, i l'estupefacta cara en forma d'interrogant, que no em trec de sobre fins al cap d'una estona d'haver acabat la novel.la sencera.

Total: que intueixo que és bo, però que no l'entenc.

Intueixo que és bo perquè té pinzellades genials, perquè tinc la sensació que ens vol dir coses interessats, que l'autor i els personatges estan plens d'una visió de vida concreta i reflexionada. Perquè ja són molts els llibres que m'han caigut de les mans i que són decididament dolents, diguin el que diguin els índexos de vendes.

Però no l'entenc. No sé si és incapacitat meva neuronal, incapacitat vital (falta d'experiències? falta de lectures?), incapacitat cultural (el Japó em cau molt lluny) o de quin tipus d'incapacitat es tracta. Però em quedo amb la desagradable sensació que aquí hi ha un bon autor que se m'escapa quasi completament.

Algú ha llegit Murakami? Algú me l'explica? Abans de llegir alguna altra obra seva esperaré a tenir una mica de guia intel.lectual... gràcies per endavant!

The Oxford Book of Modern Science Writing

Aquest no és el tipus de llibre que m'agradi... (comencem bé!) Es un recull fet pel Dawkins sobre llibres de divulgació científica dels últims anys. "Ultims" a vegades inclou més de trenta o quaranta anys. Està separat per temes, de forma vaga, com ara "el que estudien els científics", "el que pensen els cientfics", "el que agrada als científics", etc. De cada llibre hi ha tres o quatre pàgines i una petita introducció d'en Dawkins.

Deia que aquest no és el tipus de llibre que m'agradi perquè si el contingut de l'extret t'interessa, et quedes una mica amb la mel a la boca, i si no t'interessa, es fa pesat i tot. No té un fil argumental i per tant res no queda complet, una mica com els llibres d'entrevistes. Té l'avantatge que si un capítol no t'interessa, passes al següent sense por de perdre't res. I és clar, quan una part et crida especialment l'atenció, sempre et pots comprar el llibre. Jo ho he fet amb un d'ells.

Crec que no aconseguirà atreure l'atenció dels que no llegiu gaire divulgació científica. Però pels que sí, més que un llibre, doncs, servirà com un catàleg de bons textos segons l'autor, que cal reconèixer que té bon criteri. Pels que patiu pel Dawinks més agresiu amb la religió, aquí el tema no hi surt.

Com que no sóc l'únic que té aquest llibre, oi Pól? espero comentaris al respecte.

PD. La meva primera contribució a la vida a un blog!