N'estas segur?

On Being Certain: Believing You Are Right Even When You're Not
Robert Burton
Aquest és un dels llibres que no m'han enganxat, tot i que he de reconèixer que és bo. O que hi ha idees interessants. Potser l'autor s'ha cregut massa el leitmotif del llibre i li ha faltat el convenciment que tenia raó. Un d'aquells llibres que, quan el recomences dius "oh! però si està bé", però que un altre dia el tornes a posar de suplent quan et compres una novetat.
I el tema és absolutament fascinant: com sabem el que sabem. Però no sobre especulacions metafísiques _molt respectables també_ sinó provant d'entendre com funciona la nostra ment. La conclusió, tot i que fa por, l'hauríem de tenir tots present: la certesa és una sensació, com l'alegria o el malestar, no pas l'estat final d'un procés de raonament, com inconscientment esperaríem. El problema del llibre és que en aquest afany de qüestionar el coneixement tan bon punt critica els fanatismes com el raonament científic, i no acaba de quedar clar si els posa dins del mateix sac o què en pensa de cadascun d’ells. Potser l’hauria de tornar a llegir. No n'estic segur...

Relativiat massa descafeïnada

Why does E=mc²?
Brian Cox & Jeff Forshaw
Siguem realistes: si un text sobre relativitat ha d’explicar què és una arrel quadrada, tenim un problema. No és només que això hauria de formar part de la cultura general, és que em costa de creure que algú que no sap què és una arrel quadrada compri mai un llibre titulat Why does E=mc²? De fet el llibre està ben escrit i explica sense fórmules tots els conceptes de la relativitat restringida i alguns de la relativitat general, però que s’hagi de disculpar cada cop que surt una fórmula matemàtica extremadament simple, m’ha fet distanciar bastant del suposat lector d’aquest llibre (britànic, per cert, no americà). I segueixo pensant-hi: no sé pas qui tenien en ment els autors quan el van escriure...