Com llegir poesia?

-->

Casa de Misericòrdia

Joan Margarit

Com llegir-la? Cal una disposició particular, un mètode, una litúrgia? Llegir un poema només cada dia i pair-lo, o uns quants de seguits com si fossin contes? Haurien de dur sempre, els llibres de poesia, un pròleg que fos manual d’ús segons les intencions de l’autor? Al metro o al sofà de casa mig a les fosques amb una copeta a l’altre mà ?

Com que no estic gaire acostumat a la poesia, sóc prudent i em declaro neòfit abans d’expressar l’opinió. Potser el mateix passa amb altres expressions artístiques que manegen codis “borrosos”, com la dansa, certa pintura, l’escultura... No maneguem els significants i el significat se’ns allunya. Llavors és que m’atreveixo poc amb la poesia perquè no m’hi apropo prou ( i a l’inrevés).

Així i tot, en va venir de gust obrir el llibre que va ser “Premio Nacional de Poesia a la mejor obra de 2007 otorgado por el Ministerio de Cultura”. En tres dies , mentre viatjava a la feina i tornava, concentrat i abstret de l’entorn gràcies a la música dels auriculars.

M’ha agradat? Sí, sens dubte. Llenguatge senzill, sense embuts ni recargolades metàfores, sinceritat, univers particular, intens,...

Però trist, molt trist. Margarit hi ensenya el que ha perdut, desolació serena, dolor. Contundent.

El temps passat, l’antic amor que el va abandonar, el dolor per la pèrdua de la seva filla quan tenia trenta anys.... Sobre ella escriu a l’anterior poemari seu titulat Joana. No m’hi he atrevit encara. Potser més endavant. Disposar el ritual per apropar-se a una tristíssima poesia d’un dels autors catalans més rellevants del moment, diuen. Amb totes les precaucions per llegir una bellíssima pena.

“.....En les nits fredes, contemplant les flames, va cremant el que queda del que estima.”