El nom de cadascú

El teu nom és Olga. Cartes a la meva filla.
Josep Ma. Espinàs
Ed. La Campana, 37a edició

Suposo que alguns de vosaltres l'heu llegit ja. Jo no n'havia tingut l'ocasió, i ara m'alegro d'haver-ho fet. Copio un fragment de la contraportada, que em sembla que diu en bona part el que intentaria dir jo amb paraules pròpies:

"Aquest llibre neix d'una experiència vital. I si s'ha convertit en un clàssic és perquè el seu autor, Josep M. Espinàs, hi aporta unes reflexions sobre la condició humana que no tenen caducitat, al contrari: avui són més necessàries i més estimulants que mai. [...] és un text que renova, constructivament, la visió dels diversos aspectes de la convivència humana i estimula el necessari respecte a la diferència."

Penso que també estimula el respecte a un mateix, a la pròpia singularitat, i que aporta una visió que comparteixo força, al menys teòricament, pel que fa a la p/maternitat.

De totes les frases que m'han obert alguna porta, us en deixo una, per optimista. Quan l'autor parla de l'angoixa que pateixen molts pares de fills subnormals (és l'adjectiu que fa servir ell, no sense dedicar-li una dosi justa de reflexió), comenta que un dels patiments principals és què passarà als seus fills quan els pares ja no hi siguin. Josep Ma Espinàs confessa, sense vanagloriar-se'n en absolut, que a ell això no el preocupa especialment, i afirma:

"La meva fe continua basant-se en les persones de demà -més que en uns diners de demà- i en el progrés de la consciència social."

M'encantaria compartir aquesta fe!

Per cert, lectura molt ràpida, altament compatible amb vides atrafegades :-)