Dos homes i un país

Carretero. Retrat d'un metge que fa política
Francesc Orteu

L'he llegit d'una tirada i ha estat un veritable plaer. Com qui no vol la cosa he descobert no només un Joan Carretero digne de conèixer, sinó també un autor, Francesc Orteu, que des de la seva perspectiva d'observador diu molt sense aparentment dir res. I ho diu molt bé. Amb puntes de poesia entre escepticisme polític, Orteu ens aproxima a Carretero, un personatge que al principi li fa mandra però que el sedueix des de la distància. I és que Orteu comença a conèixer el metge que fa política parlant només amb gent del seu entorn, i no és fins que se sent atret pel personatge que ha de retratar que el llegeix i hi conversa directament.

Dos homes d'una qualitat professional i humana molt sanes. Dos homes que toquen de peus a terra. Un gust.

És possible que algú li retregui que el llibre està ple d'anècdotes, però és que les anècdotes són la vida mateixa... diguem que els fets valen més que mil paraules.

Si us interessa Carretero, llegiu-lo. Si us fastigueja, llegiu-lo. Si us és indiferent, llegiu-lo. Tres hores i mitja.