Tastet d'independència

Crònica de la Independència

Patricia Gabancho

Heu olorat mai un guisadet suculent que fa xup-xup a casa dels veïns? Us heu aturat a l’escala, a gaudir de la flaire de l’àpat que no us podreu cruspir?

Doncs això… tastet d’independència, el plaer de l’olor, la nostàlgia del que no saps si mai podràs posar-te a la boca i mastegar amb els cinc sentits per acabar sentint la satisfacció de la panxa plena. Per mi, sentir l’olor val la pena. Esperem que algun dia pugui llepar-me els dits amb el guisat.

M’ha agradat llegir aquesta Crònica de la Independència. Té coses encertadíssimes, molt divertides, i d’altres que semblen més una apologia de la societat perfecta que per mi patina una mica… però és igual, un munt de coses a partir de les quals pots reflexionar sobre la independència, la nostra cultura, i la societat en general.

De la Patricia Gabancho havia llegit fa un parell d’anys El preu de ser catalans que, com a reflexió, recomano més que la Crònica. A nivell culinari, però, mil vegades aquesta oloreta de guisat que aquell anar empassant dosis de realitat que feia mal de panxa!