El curiós incident del gos a mitjanit
Mark Haddon
Primer de tot vull agrair a la Clara l’oportunitat de participar en aquest blog. Tot i fer molt temps que hi estic convidada aquest es la meva primera participiació. Cal dir que he anat rebent per mail els comentaris que s’han anat fent fins ara sobre les vostres lectures.
Ja fa un temps que vaig llegir aquest llibre, però encara en tinc un molt bon record. El fet que l’escriptor conegui molt bé la malaltia ajuda a endinsar-te en el món especial i únic del protagonista. Sobretot ajuda el fet d’estar redactat en primera persona. Es un llibre que et captiva i no et deixa parar fins al final. Molts dels pensaments del protagonista front a situacions que ha de resoldre o de fer no són pensaments tant llunyans dels que podem tenir nosaltres. Les seves pors, els seus moments d’èxit, els seus jocs objectius per decidir si el dia anirà bé, el determinisme o no de les coses... tot són coses que et fan pensar en tu mateix i en com afrontaríem nosaltres els seus problemes.
Suposo que queda clar que el recomano, sobretot perquè és ràpid i molt amè de llegir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies a tu Mercè! Jo aquest llibre el vaig llegir també fa temps, i em va agradar molt, o sigui que m'afegeixo a la teva recomanació!
ResponEliminaA mi també em va agradar molt. M'ha costat reprimir-me de fer-ne la crítica, avançant-me a la Mercè!
ResponEliminaÉs sorprenent com l'autor arriba a saber-te ficar a la pell d'un noi autista, dels seus sentiments i la forma de veure el món. Però el tema de la separació i la relació entre els pares també dóna molt de sí.
Que bo, m'encanta llegir comentaris i reflexions sobre llibres que he llegit, perque se'm fa evident el que ja sabem: que cada text té un munt de lectures diferents! M'han agafat ganes de tornar a llegir "El curiós incident...", perque les reflexions que feu a mi se'm van escapar.
ResponElimina