Cada set onades (2a part)
Daniel Glattauer
No fa gaire, en una altra entrada, parlava de l’apologia del llenguatge no verbal que Sebastià Serrano fa a El regal de la comunicació. Avui, dues novel.les que demostren la força que pot tenir l’altre extrem de l’espectre comunicatiu: la paraula escrita. Desprovista de veu, d’ulls i de tacte, la paraula escrita pot també moure muntanyes… o relacions.
En una versió moderna de la molt antiga novel·la epistolar, Daniel Glattauer construeix dues novel·les a partir únicament dels correus electrònics que s’intercanvien un home i una dona dels quals d’entrada en sabem ben poca cosa. El poder de la paraula i de la immediatesa (essència del correu electrònic) són suficients per infiltrar-se a la intimitat emocional de dos desconeguts, sacsejant un món no virtual aparentment controlat i endreçat.
Glattauer escriu amb un ritme i un realisme emotiu que enganxa… i de passada, com qui no vol la cosa i mentre ens fa devorar els correus, desplega davant la nostra consciència les vicissituds de les relacions humanes i les moltes formes que pot prendre l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada