La llista
Laia Fàbregas
A la contraportada, llegeixo: ¨Amb La Llista, Laia Fàbregas es confirma com una de les veus més universals i, alhora, amb més personalitat de la nova narrativa catalana." O sigui que començo la lectura amb ganes i il·lusió. Però no hi entro. No hi entro al principi, ni a mig camí, ni al final. No aconsegueixo creure'm els diàlegs, ni els personatges, ni les històries. Les llegeixo, en algun moment em piquen la curiositat, però tot plegat em sembla un exercici narratiu poc aconseguit més que no pas una bona història. Des del principi fins al final tinc massa la sensació que estic llegint unes paraules que algú ha anat posant una al costat de l'altra, curosament però mecànica, per explicar una història que ha estat pensada de la mateixa manera.
En algun moment de la novel·la es diu que l'art no s'ha d'entendre, s'ha de sentir... si la literatura és una forma d'art, hauria esperat que la novel·la també em fes sentir, que m'hagués fet creure que espiava unes vides de debò, que m'hagués commogut o que m'hagués fet reflexionar.
Sense que la temàtica s'hi assembli en absolut, la sensació que he tingut llegint el llibre m'ha recordat una mica la que vaig tenir, ara ja fa uns quants anys, llegint en Carlos Ruiz Zafón o la Mª de la Pau Janer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada