Contra la desnudez
Oscar Tusquets Blanca
Llegir l’ arquitecte Oscar Tusquets sempre ha estat un plaer. He llegit quatre dels seus assajos i amb aquest he tornat a gaudir, també amb l'art com tema central. “Contra la desnudez” és una crítica i una reivindicació del nu. Les imatges que ens imposen , sovint massa grollerament en la publicitat, el cinema i la TV, contraposades a la mirada de l’ artista que és el mediador de la nostra pròpia mirada. Aparentment és això el que desenvolupa l’autor, però el llibre va més enllà, i a part que és una interessant classe d’art (comenta més de 200 obres), és sobretot un assaig de “filosofia de l’art”.
Tusquets , amb fluïdesa, va fent el seu discurs; amb exemples de pintors, escultors i fotògrafs . Als que critica, com a Spencer Tunick i les seves fotos de multituds nues en llocs públics. O elogia, com a Robert Mappelthorpe fotògraf provocador i arriscat que va trencar motllos.
L'estil Tusquets, si es pogués posar en una fórmula seria ; “informació” + “opinió personal “+ “coses que m'han passat” partit per “no em tallo un pèl” multiplicat per “un t'ho dic planerament”. T’ensenya l'obra , la comenta , la contextualitza i li serveix per exposar les seves valoracions al llarg dels diferents capítols. El nu, la invenció de la bellesa del cos humà, la representació al llarg de l’historia d’algunes parts del cos. També tracta de les que han estat un problema representar-les. Johaness Vermeer i els seus fascinants i preciosos quadres en els que no hi ha cap dona que ensenyi els seus cabells; totes porten elegantment o amb gràcia, tocats, mocadors o barrets......perquè serà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada