Educar i divertir?

Children's minds
Margaret Donaldson
Quan vaig comprar aquest llibre no em vaig adonar que havia estat escrit el 1978. Quasi mai no compro llibres "antics" de divulgació o assaig, perquè m'agrada pensar que el coneixement avança i que, per tant, el que em pot explicar algú als anys setanta pot haver estat superat, rebatut, o com a mínim, debatut.
Però aquest llibre sembla tocar temes actuals de forma moderna. No és només un llibre sobre la psicologia dels nens, sinó que està enfocat a l'educació a les escoles. I la pregunta que planteja, al '78, crec que no l'hem superada: per què hi ha tan fracàs escolar? O millor, ¿podem ser exigents en els continguts sense crear frustració en una part important dels nens?
L'enfoc es basa en provar de redefinir el que els nens entenen i poden aprendre, matisant molts dels resultats de Piaget. La conclusió principal, és que els nens entenen els problemes de forma contextual, i que els costa aïllar el missatge de l'entorn. Això fa que siguin poc hàbils a resoldre els problemes abstractes que plantejava Piaget, però que els sàpiguen resoldre quan la situació hi porta.
Com aplicar això a l'ensenyament? Aquí crec que l'autora es mulla poc, i que els pedagogs encara tenen molta feina per fer...
Recomanat especialment pels que busquem escola pels nostres fills!