Sud d'Itàlia, als anys 30.

Crist s'ha aturat a Èboli
Carlo Levi
És d'aquests llibres que costa criticar, perquè és bo, i molt ben escrit, però al final se m'ha fet pesat...

Carlo Levi descriu les seves vivències com a deportat a Grassano, un poblet de la "Itàlia profunda". La descripció del paisatge, la manera de viure de la gent, i sobretot, la seva mentalitat, és perfecte. M'ha ajudat molt a entedre el contrast nord-sud que ja vam veure com a turistes. I hi ha també moments que pots tancar els ulls i situar-te de cop en aquella vida rural, perquè la narració és acurada, pero fluïda. M'ha recordat una mica Saramago. Tot i això, aquella apatia estival que transmet, aquesta percepció que res no canvia ni pot canviar, fa que et saltis quatre pagines i que, de fet, ni te n'adonis. Per això dic que se m'ha fet una mica llarg.

Recomanat doncs als amants de lectures profundes, detallistes i relaxades, però no als lectors una mica impacients.

PD. Malgrat el títol, el llibre no té res a veure amb la religió. Parla és clar, de com la viuen en aquelles contrades, però el títol en si, vindria a dir "allà on Crist va perdre l'espardenya".