Quin és el pes de la tradició que heretem?

Bury me Standing. The Gypsies and Their Jurney.

Isabel Fonseca

Tot i que fa anys que vaig llegir aquest llibre, sentia la necessitat de revisar-lo. Ho aprofito per estrenar-me al blog.

Us heu preguntat mai quina és la força de la tradició i de la cultura que heretem? Us heu adonat que quan una persona adulta emigra difícilment esdevé plenament de la cultura adoptiva però que, en canvi, quasi sempre la segona generació ja s’hi sent del tot vinculada?

Per què això no ha passat amb els gitanos? Per què després de generacions i generacions lluny del seu lloc d’origen continuen sentint-se part d’una ètnia que no es dilueix? Quin és el seu secret?

Isabel Fonseca va conviure uns mesos amb unes famílies gitanes de l'Europa de l'Est per intentar aclarir alguns d’aquests interrogants i de pas aprofita per indagar en la història dels gitanos a Europa i en el seu sorprenent origen. A més, el llibre recorda la brutal persecució i xenofòbia que han sofert i que encara sofreixen, des de les lleis britàniques de l’Edat Mitjana que permetien executar-los pel sol fet de topar-se amb ells, fins a la persecució i intent d’aniquilació que va dur a terme el Tercer Reich. I tot i axí, per increïble que sembli, els gitanos van millorar el seu estatus social a l’arribar a Europa des del seu país d’origen ara fa més de 1000 anys. Imagineu quina era la seva condició!

Un llibre a priori poc amable de llegir i que a vegades es fa un pèl lent però que si es pren amb paciència compensa abastament i fa rumiar.

Val la pena destacar que uns mesos després de llegir-lo vaig veure la película “El extrangero loco” de Tony Gatlif, una coproducció rumano-francesa, que sembla talment basat en el llibre. No tant en l’argument però sí en la manera com s’endinsa en la cultura gitana, en els trets que en destaca i en la seva problemàtica a l’Europa de l’Est. Una bona troballa.